En Miquel Mas Serra, va néixer a Palma el dia 16 de març de 1953. Es un mallorquinista de tota la vida, avui en dia té l’honor d’esser un dels cinquanta primers socis del Mallorca a l’actualitat. Per tant, es una veu autoritzada per parlar del Mallorca. En Miquel, es un “catalinero” perquè dur quasi tota la vida vivint al popular barri de Santa Catalina, que es troba a deu minuts del vell estadi del Mallorca, el Lluis Sitjar, al vell Fortí ha pogut comprovar l’evolució del nostre estimat Club per totes les categories del futbol espanyol, de Tercera Divisió a Primera Divisió i fins hi tot, l’ha vist jugar a Europa al Sitjar. En definitiva, ha viscut una possible desaparició del Mallorca i la seva gran etapa dorada.
Per altre banda, i com a curiositat, us puc contar, que en Miquel Mas va néixer el mateix dia que un 16 de març de 1916 va néixer un equip de futbol que en aquell temps es deia: Alfonso XIII i que més endavant es va convertir en el Real Club Esportiu Mallorca. Una curiositat més d’en Miquel es que va néixer un dia abans que don Llorenç Serra Ferrer.
Per acabar, entre les aficions que destaca en Miquel es el golf, un esport que va recuperar fa uns anys i que va progressant de cada vegada més adequadament. En Miquel Mas esta casat i te dos fills, fa quaranta anys que fa feina a una agència de viatges i avui… ens parlarà de la seva gran passió: El Real Mallorca.
A ) Actualidad :
1. Com veu el Mallorca actualment? Penseu que es podrà salvar (Partit abans del Sevilla)?
Miquel Mas: El Mallorca com a club em té molt desconcertat amb tot el que passa a l’àrea institucional. Tot i que lo important ara mateix es la part esportiva i que el Mallorca s’ha de salvar, si la part esportiva funciona, que es lo que a mi m’agrada que es anar a veure’l jugar i guanyar mal sigui jugant malament o passant pena, ja sigui per davallar o jugar a Europa. Ara bé, jo crec que el Mallorca te més equip del que es pensava en Caparrós, venc a dir que no confiava realment amb les possibilitats d’aquest equip i el Mallorca jugava a especular, aprofitar en Hemed a ficar gols, ara veig que el trivot ha funcionat i que el Mallorca té més ocasions de gol. En definitiva, no crec devallem, he vist equips pitjors que el Mallorca.
2. Com a soci veterà, que penseu que hauria de fer el Mallorca per atreure més gent al camp?
Miquel Mas: A Mallorca tenim moltes de coses com el clima, les platges, els horaris que ens posa la tele, que si les quatre, les dotze, etc… Aquests horaris ha desvirtuat molt el costum de molta de gent de dinar i després anar a veure el partit a les cinc, paro abans de començar feies el cafetet amb els amics del bars… Aixó era una cosa be guapa que anava lligada al mon del Futbol i ara ha desaparegut totalment.
3. Estau d’acord amb que el Mallorca regali entrades? Perjudica al soci?
Miquel Mas: Si, crec que perjudica als socis, mira jo som el soci numero 50 del Mallorca i m’he adonat compte que quan el Mallorca està amb l’aigua al coll, el club lo que fa es regalar entrades per que la gent vagi a animar i aixó es positiu perquè sinó els jugadors es sentirien totsols. Per altre banda, es molt necessari que el Club faci alguna cosa perquè molta gent diu que nos es farà soci perquè ho troba car però després es regalen les entrades. De totes formes, ho entenc perfectament degut les circumstancies econòmiques actuals.
4. Quina es la vostra opinió damunt la gestió de Serra Ferrer? I la tornada de Gregorio Manzano?
Miquel Mas: Es una sorpresa, lo de Llorenç Serra Ferrer, sé que darrera de la part esportiva hi ha una cosa molt important entre ell i en Cerdá. Aixó m’ho han donat a conèixer, ser que hi ha gent darrera i que ben aviat sortirà a la llum perquè s’estan gastant uns diners que en un futur els recobraran. En definitiva, el club mallorquinista no es un caramel sinó ets un multimilionari que com a hobby poses els diners, malauradament, pocs clubs ara mateix tenen aquest privilegi. En Llorenç ho fa per raons que no son esportives ni prou fer-hi.
Pel que fa en Manzano, et dic que tampoc no em sorprèn i ell està molt capacitat per aconseguir treure l’equip del pou, altres vegades ho ha fet, coneix el club i als jugadors. A més com a psicòleg es un dels millors mentre que com entrenador no es que m’agradi però ha demostrat que fent els canvis com per exemple posar el tres homes al centre del camp, aquest canvi va tenir la seva recompensa el dia del Granada i no abans simplement per mala sort.
5. Penseu que el Mallorca actualment està ben vist per la societat mallorquina?
Miquel Mas: No, el Mallorca fa molt d’anys que està mal vist per la societat mallorquina i no ho record mai aquesta situació. Record quan el doctor Beltrán va dur al Mallorca a primera, ell sí que es va preocupar per dur escoles, col·lectius professionals i va dur a molta gent a veure el Mallorca, es a dir, es va fomentar aquell “sentimiento” que deia en Cúper. Per aixó puc dir que don Bartomeu Beltrán ha sigut es millor President que ha tengut l’equip mallorquinista en els darrers anys desde l’època de don Jaume Rosselló, Bartomeu Beltrán va donar un carisma al Mallorca i un sentiment que s’ha perdut.
B) En Miquel i el Mallorca :
6. Com vareu començar a veure el Mallorca? Com eren aquells primers anys d’en Miquel mallorquinista? Pertanyeu a alguna penya?
Miquel Mas: No he estat mai a cap Penya. Et contaré una cosa, vaig començar anar a veure el Mallorca quan jo tenia un any de vida, record haver vist al Mallorca al camp del Baleares a Son Canals i al camp del Constància d’Inca. El meu pare sempre em va dur a veure partits de futbol, Constància, Baleares però… sobretot a veure l’equip vermell perquè el meu pare era soci, també record que un dia plovia molt i vaig agafar unes angines fortes que varen provocar que a mi em tingueren que operar. En definitiva, com veus desde ben petit he sigut del Mallorqueta, ja que a la meva família el sentiment mallorquinista sempre ho hem tramés de pares a fills i esper que els meus fills facin lo mateix.
Per altre banda, no he estat mai de cap penya però record que en Pedro Colombás, qui era el coordinador de les Penyes, no record mai la unió de les penyes a tercera divisió, jo anava amb les penyes a Sa Pobla o a Inca, era la veritat molt guapo perquè aquell home tenia un fort grau de convocatòria i si nos deien a les quatre a la Plaça del Tub, allà es concentraven molta gent que no hi cabia en tota la plaça i tots en comitiva cap al Lluis Sitjar, et parlo amb el Mallorca jugant a Tercera Divisió. Per exemple, en Jose Maria Garcia quan connectava per saber minut i resultat del Mallorca, li deien “El Estadio mallorquinista está lleno hasta la bandera” i ara molts que diuen que els mallorquinistes autèntics son 3000 que son els que mai no fallem però quan el Club necessita a la seva gent, els Mallorqunistes de cor hi acudeixen en massa i l’afició respon.
7. Quins records teniu del Lluís Sitjar? Penseu que l’haurien d’esbucar o fer un estadi nou o quedar-nos a Son Moix?
Miquel Mas: Et puc dir amb la mà al cor que m’agradaria tornar al Lluis Sitjar però un Sitjar nou i modern perquè estaria dins Palma, un estadi típic anglés, amb les grades aprop dels futbolistes com per exemple Pamplona, l’estadi del Sadar (Reyno de Navarra) es un exemple, seria un estadi perfecte pel Mallorca. Al Lluís Sitjar quan l’estadi estava ple i cridàvem “Mallorca, Mallorca” vibrava i es sentia per tot. Son Moix, pens que les pistes d’atletisme han perjudicat molt a la gent i també està molt mes enfora de la ciutat.
8. Quins han estat els millors partits que heu viscut com a Mallorquinista? Ens podeu comptar alguna anecdota que us hagi tocat viure?
Miquel Mas: Un dels partits que mai oblidaré fou un partit de Segona B contra el Badajoz o l’Extremadura amb Antonio Oviedo a la banqueta mallorquinista. El partit estava 0-2 per l’equip rival i en un quart d’hora el Mallorca va remontar. (Aquí en Miquel es va emocionar moltísim) Anècdotes… al Sitjar aprop meu tenia un al’lot que era taxista, que vivia molt el partit i record que un dia el Mallorca va marcar un gol faltant pocs minuts, es va tirar cap per avall en planxa, va ferir a uns quants espectadors i no sabia el que feia… En definitiva, et podria contar-ne moltes d’anècdotes però totes son molt guapes.
9. Han passat molt de jugadors pel nostre estimat Mallorca? Qui creu vostè que ha estat el millor que ha vist jugar?
Miquel Mas: Podem parlar d’un jugador dels anys setanta el seu nom era Ernesto Domínguez, que va venir al Mallorca procedent del Castellón i després anà al Espanyol. Ell era un jugador molt fi, era com a geperut i un “cazagoles”… ha sigut uns dels jugadors que tirant un Penal era molt bo. Després record altres jugadors com Benjamin Caceres, Magdaleno i un tal Samuel Eto’o. Ara en tenim un, en Gio, nos pot donar horabaixes de gloria a Son Moix.
10. Que li diuen el següents aconteixements mallorquinistes:
Final de València: Memorable, el Mallorca era virtual guanyador, record que quan varem arribar en vaixell a Palma, el Doctor Beltrán ens va venir a rebre i vaig tenir que animar als Mallorquinistes i els vaig dir “El Mallorqueta no ha perdut sinó que es com si haguéssim fet campions” després la gent es va animar. Aquesta Copa devia ser nostra.
Final de Birmingham: No hi vaig poder anar-hi per feina i va anar el meu fill en Juanmi, i va disfrutar. Jo vaig anar al Palau de Son Moix i fou una final ben guapa. Els mallorquinistes podem dir que tenim l’honor d’haver jugat la darrera Final de la Recopa d’Europa.
Final d’Elx: Eto’o i deu més… Aquella Copa que varem perdre a Valencia la varem recuperar. Aquella Final fou un festival Mallorquinista perquè el Recreativo de Huelva no va fer res i va encumbrar a un tal Samuel Eto’o. A part, aquell any teníem a un tal Gregorio Manzano que era l’entrenador i va demostrar que com a psicòleg es molt bo a l’hora motivar als jugadors.
Promoció al Bernabeu davant el Castella: Aquest dia també hi era. Molt de nirvis, varem anar a dinar amb els meus amics i un partit d’una temporada a on amb un punt el Mallorca pujava a Primera, a falta de tres partits l’equip mallorquinista no en va aconseguí cap punt si no que varem tenir que dependre del Rayo Vallecano que s’enfrenava al Deportivo de la Coruña i que l’equip madrileny guanyés al Depor. En acabar el partit, tothom estava amb els transistors esperant que acabés el partit i quan tornàvem a dins l’avió vaig treure tota la tensió.
C) Miquel en persona :
11. Quina es la professió a la que vos dediqueu?
Miquel Mas: Som agent de viatges desde fa quaranta anys, vaig entrar a un departament a on al principi no em sentia còmode però amb el pas del temps he conegut a molta gent del mon turístic, lo que mou aquell mon i les feines que fan. En definitiva, una fenia pesada però molt guapa i profitosa.
12. Quines son les aficions que té en Miquel?
Miquel Mas: Una de les aficions que més m’omple avui en dia es el Mallorca però sobretot el Golf, un esport que no pensava que m’enganxes tant i em permet compaginar amb els anys, la feina i poder tenir més dies de vacances per poder jugar a golf. El meu handicap davalla per nassos perquè hi juc molt i tenc la sort de conèixer a molta de gent gracies al golf.
13. Com es un dia normal en la vida d’en Miquel?
Miquel Mas: Faig una vida casera, llevat dels dies que jug a golf, també m’agrada anar a passejar per Palma i m’encanta.
14. Que s’hauria de fer per acabar en la crisis actual? Penseu que en sortirem?
Miquel Mas: Jo no li veig sortida a la crisis i ara mateix estam caiguent en picat, está afectant a molta de gent, en sortirem però a llarg termini, pens que lo fonamental es que baixi l’atur i així anirà millor la cosa.
15. Vos ha agradat l’entrevista?
Miquel Mas: Ha estat un plaer, només dir que m’he sentit molt a gust i ha estat una gran sorpresa.
Aquesta entrevista està dedicada a don Miquel Mas de part del seu fill Juan Miguel i de l’equip de futbolmallorca.com.
